HISTÒRIA DEL CLUB
LA IDEA: Els nostres orígens es remunten a l’estiu de 2005, quan, després d’unes quantes partides de Beerchess a Cornellà —de les quals els únics testimonis són les tres caixes de quintos que les van acompanyar—, sembla ser que un de nosaltres que encara estava prou sobri com per articular paraules —ningú no recorda qui— va parlar de muntar un club d’escacs. Aleshores en Dani Ll
argués, l’actual secretari, que era l’únic que havia estat relacionat amb el món dels escacs anteriorment, ens va comentar que no hi havia cap club d’escacs on poguessis escoltar música i/o prendre una cervesa mentre jugaves. EL NOM: Vam decidir acabar-nos la caixa de quintos que encara quedava i pensar en el nom que li posaríem al club. La paraula Peón és evident; i Doblado, per la forma en què acabàvem habitualment les nostres partides. EL LOGO: Com que ja no ens quedaven més cerveses i, per tant, la nostra inspiració s’havia esfumat, vam decidir que cadascú aportés idees, imatges, etcètera, per crear un logotip. Arran d’això va néixer una mena d’híbrid, fruit d’una imatge aportada per Dani, distorsionada per Juan Ramón Fuentes i muntada per David (tot i que a aquest li vam haver d’estirar les orelles força vegades perquè l’acabés de parir, igual que quan va dissenyar els carnets dels nostres socis).
2006
Durant el nostre primer any, i comptant només amb 4 jugadors, el 75% dels quals —és a dir, tots, llevat del Dani— eren força inexperts amb les pràctiques competitives del nostre esport, el Peón Doblado queda campió del grup VIIè de la lliga catalana de Tercera Provincial, la qual cosa ens va permetre pujar de categoria. Així vam acabar una temporada d’èxit, que ni en el millor dels casos hauríem considerat. Això no obstant, no tot van ser bones notícies durant aquell any. L’estiu de 2006 vàrem haver de marxar del barri del Pedró de Cornellà, ja que no podíem cobrir les despeses que generava el local. Així que ens vam traslladar al barri Centre de la ciutat, on el Rugby Club Cornellà, molt amablement, es va deixar compartir la seva seu social, que es troba al bar del Rugby Club Cornellà. Tot i això ens vam trobar amb força problemes per jugar-hi, ja que una altra entitat va intentar de totes les formes possibles desallotjar-nos-hi. Aquell mateix any vam començar a donar classes d’escacs a diverses escoles de la ciutat. El nostre primer col·legi va ser el CEIP Ignasi Iglesias.
2007
En el nostre segon any d’existència, el club passa dels quatre jugadors inicials a tenir-ne nou. D’aquests cinc nous jugadors només un tenia alguna experiència anterior amb clubs d’escacs. Vam començar a disputar el Campionat per Equips de Catalunya en la Segona Provincial. El canvi de categoria es notava clarament i, a diferència de l’any anterior, ja sabíem que ara seria molt més complicat. El nostre objectiu era mantenir-nos dins d’aquest categoria i la veritat era que ho teníem força cru. Així i tot vam arribar a la penúltima jornada jugant-nos la permanència en un partit “fraternal”. Ens tocava jugar contra el Club d’Escacs Cornellà, primers de grup, mentre que nosaltres n’érem els últims. Però el caràcter irreductible del club i de nosaltres, els seus jugadors, va fer que aconseguíssim un meritori 4 a 4. Aquest mig punt ens col·locava en llocs de permanència en la classificació del grup. A la darrera ronda ens va tocar jugar contra la Rubinenca, que ara era l’última del grup, per la qual cosa ens calia puntuar per a aconseguir el nostre objectiu. Finalment vam guanyar i així vam assolir la fita que ens havíem marcat inicialment. Durant l’any 2007 vam donar classes d’escacs als següents col·legis: CEIP Ignasi Iglesias, Abat Oliva, Verdaguer i Anselm Clavé, ensenyant el nostre esport a més de cinquanta nens i nenes. També aquell mateix any vam començar a presentar una infinitat de sol·licituds a l’Ajuntament de Cornellà perquè ens concedissin una sala estable.
2008
Amb tres anyets de vida, el club s’amplia i passa a tenir onze jugadors, creixent a poc a poc però de forma contínua. Per tercer any consecutiu hem de canviar de barri. L’Ajuntament ens cedeix una sala del Centre Cívic de Sant Ildefons per a disputar-hi el Campionat de Catalunya per Equips, així que cap a aquest barri ens n’anem amb tota la nostra bona voluntat. Aquest cop no vam tenir cap mena de sort en el sorteig dels grups i ens va tocar el més complicat de la categoria. Si l’any anterior ens vam haver d’esprémer els cervells per a mantenir-la, l’actual Campionat ens obligava, si més no, a realitzar el mateix esforç, tot i que el desenllaç final no estava tan clar. Dissortadament, no ho vam aconseguir i vam acabar descendint. Però, si fins aleshores no havíem fet més que esquivar esculls i dificultats, aquesta vegada tindríem una recompensa: en iniciar-se les inscripcions per a la temporada següent, la Federació Catalana d’Escacs ens va convidar a romandre a la Segona Provincial, invitació que, òbviament, vam acceptar molt gustosament i així vam mantenir la categoria. D’altra banda, en la nostra faceta més pedagògica, vam continuar donant classes als següents col·legis: CEIP Anselm Clavé, Els Pins i Ignasi Iglesias. En els Jocs Esportius Escolars de Cornellà vam aconseguir una gran participació i un dels nostres alumnes es va proclamar campió en la categoria infantil. I, a nivell institucional, li continuem donant la tabarra a l’Ajuntament, que, finalment, ens comenta que ens deixaran una sala per jugar en el nou Pavelló Poliesportiu de Sant Ildefons —que s’estava construint—, a partir de 2010.
2009
Iniciem el nostre quart any de vida i continuem sense poder obtenir un local per part de l’Ajuntament. La situació, fins i tot, es va agreujar, ja que ni tan sols ens va ser concedit el Centre Cívic de Sant Ildefons, en una decisió que cap de nosaltres va entendre. Els intents per a aconseguir una sala on poder disputar el Campionat de Catalunya per Equips van acabar donant els seus fruits: la CNT de Cornellà, amablement i generosa, ens va cedir el seu local, sense cap mena de trava, per poder-hi jugar les partides del Campionat. És un fet que sempre els hi agrairem. Afrontàvem la temporada com les anteriors, amb la pitjor —o una de les pitjors— mitjanes d’ELO de tots els clubs del nostre grup. Això ja no suposava cap novetat, puix que ha estat una constant des dels nostres inicis i ja hi començàvem a estar acostumats. Com ja hem esmentat abans, al club som com els gals dels còmics d’Astèrix i Obèlix: resistim, resistim, i resistim. I d’aquesta manera vam tornar a aconseguir la permanència… sense haver d’esperar a la darrera jornada! A mitjans d’any l’Ajuntament ens confirma que tindrem una sala pròpia, al 2010, en el nou Pavelló Poliesportiu de Sant Ildefons —definitivament batejat com Espai Esportiu Sant Ildefons— i una sala polivalent per a disputar-hi els Campionats i tornejos. Tan sols ens queda agrair a tots els que han ajudat al Club: socis, amics, entitats… ja que, sense ells, ens hagués estat pràcticament impossible arribar on hem arribat i assolir les fites que hem aconseguit sense tenir un local propi.
[CONTINUARÀ —no ho dubteu]
