Josh Ricart 71 Trainer, San Pablo de Seguríes (2026)

17/05/2026

Segona etapa d’aquest viatge per la Serra de Tramuntana sobre dues rodes. 🚴‍♂️🌧️
Sortim de Palma amb el cel completament ennuvolat i una previsió de pluja que ja feia intuir que seria un dia d’aquells que es recorden. Direcció al Coll de Galilea, pedalant entre carreteres humides, pobles tranquils i aquell ambient gris que dona encara més caràcter a la muntanya.
Baixant cap a Andratx i continuant per la ruta de les “cornisses”, com diuen els autòctons —o el famós West Coastal Loop dels guiris—, la Tramuntana ens començava a ensenyar la seva cara més salvatge. Una carretera espectacular, penjada entre el mar i la roca, plena de miradors naturals i revolts infinits.
Deixant Andratx enrere i aproximant-nos al Coll de sa Gramola, la pluja va començar a fer-se intensa… fins que es va transformar en pedra. I des d’allà fins a Es Grau, la ruta es va convertir gairebé en un exercici de supervivència: fred, aigua, pedra, vent i la carretera completament mullada. D’aquells moments on només penses en continuar pedalant i mantenir-te calent.
Però també són aquests dies els que fan especial una aventura així. Quan pares, et canvies, intentes recuperar escalfor amb un secador improvisat i tornes a pujar a la bici amb un somriure de “seguim”. Perquè la Tramuntana enganxa fins i tot en les seves versions més dures.
I així vam continuar cap a Estellencs i Banyalbufar, probablement dos dels pobles més autèntics i bonics de la costa mallorquina. Carreteres estretes, mar al fons, muntanya a tocar i aquella sensació de pedalar dins d’una postal.
La ruta seguia superant colls i paisatges espectaculars: Coll d’en Claret, Valldemossa i finalment arribada a Establiments, cansats, molls, però amb aquella satisfacció immensa que només et dona haver viscut una etapa èpica.
Perquè hi ha dies de bicicleta… i després hi ha dies que es converteixen en records per sempre. 🥰🌧️🚴‍♂️

I arribem a Banyalbufar, un dels racons amb més encant de tota la costa de la Serra de Tramuntana. Un poble penjat sobre el mar, envoltat de muntanya i d’un paisatge únic format per les seves espectaculars marjades o terrasses de pedra seca, construïdes fa segles per aprofitar cada metre de terreny cultivable.

17/05/2026

Hi ha llocs que no només es recorren… es viuen. I la Serra de Tramuntana és un d’aquests indrets que et regalen paisatge, silenci, esforç i emocions a cada pedalada. 🥰🚴‍♂️
Primera etapa d’aquest viatge en bicicleta per un autèntic paradís: sortida des de Selva, amb aquell ambient fresquet de primera hora, cel ennuvolat i alguna gota de pluja que feia encara més especial l’inici. Carreteres tranquil·les, poc transitades, envoltades de natura i pedra mallorquina, ens conduïen cap al primer coll: Coll de Sa Batalla. Una pujada constant, preciosa, d’aquelles que et fan entrar en sintonia amb la muntanya.
Després, direcció al mític Coll dels Reis, ja més exigent, passant per sota l’impressionant aqüeducte i entrant en una carretera que sembla dibuixada entre les roques. Una obra d’enginyeria espectacular, dissenyada per Antonio Parietti, que va saber integrar aquesta carretera impossible dins del paisatge de manera magistral, amb revolts que s’abracen a la muntanya fins arribar a un dels racons més espectaculars de l’illa: Sa Calobra i el majestuós Torrent de Pareis.
I allà, el famós “nus de corbata”. Un d’aquells punts que tot ciclista vol viure almenys una vegada. Baixar-lo i tornar-lo a pujar és una experiència única. Impressiona veure la quantitat de ciclistes de tot arreu del món compartint carretera, esforç i admiració per aquesta ruta tan icònica. Aquí es respira autèntica passió pel ciclisme.
La parada a Cala Tuent ens va regalar un moment de calma entre mar i muntanya. Una cala salvatge, autèntica, amagada entre penya-segats i natura pura. I després… tocava tornar. Pujada dura, cames carregades, però amb aquella sensació que només dona pedalar en un lloc així.
75 km i +2000 m de desnivell acumulat.
Cansament, però sobretot gratitud. Tot un privilegi poder pedalar per aquest paradís. 🥰
Serra de Tramuntana, UNESCO Patrimoni de la Humanitat. I quan hi pedales, entens perfectament per què.

02/05/2026

Avui toca posar en valor molt més que un resultat.
Des de la mirada d’entrenador, el que ha fet en Guillaume a la Marathon des Sables és senzillament espectacular:
🏁 57è de la general
👟 54è en categoria masculina
🥇 12è de la seva categoria
En una de les proves més dures del planeta, amb 270 km en autosuficiència.
Però més enllà dels números, hi ha el que no es veu.
Hi ha hores i hores d’entrenament quan tocava… i quan no tocava tant.
Hi ha dies de cansament acumulat, de feina, de família… i tot i així, complir.
Hi ha disciplina, constància i un compromís absolut amb el procés.
Preparar una prova així no és només córrer.
És saber conviure amb l’esforç, gestionar el cap, el cos i la vida.
I aquí és on en Guillaume ha estat exemplar: equilibrant la seva vida familiar, professional i esportiva amb una actitud impecable.
Com a entrenador, només puc dir que ha estat un privilegi acompanyar aquest camí.
Perquè els resultats arriben… però el que realment té valor és la persona que et converteixes pel camí.
Això no va només de creuar una meta.
Va de tot el que hi ha darrere per arribar-hi.
Orgullós és poc.
RunningLife Orgull Procés

28/03/2026

Nova etapa. Nous objectius. Mateixa fam.
La marató no és un final… és el punt de partida.
Ara toca evolucionar, sortir de la zona còmoda i construir un cos més complet:
Una etapa on el focus ja no és només arribar més lluny corrent, sinó créixer com a esportista complet. He après que el cos no entén només d’un sol camí, sinó de l’equilibri entre disciplines. Per això, els meus nous objectius passen per combinar:
la força que construeix,
la cursa que impulsa,
la bicicleta que allibera,
i la natació que connecta.
Treballar la força em fa més resistent.
Córrer em manté viu i competitiu.
La bicicleta m’ensenya a gestionar l’esforç i gaudir del camí.
I l’aigua… l’aigua em dóna calma i control.
Entrenar diferent per rendir millor. Sense excuses.
Segona part de l’any amb reptes que motiven de veritat:
🚴‍♂️ Montsec: 140 km +2000D, pur caràcter.
🏔️ Alps francesos a l’agost: somni, esforç i carretera infinita.
Però aquest camí no el f**g sol.
El comparteixo amb la Montse — la meva fanzone, ciclista i esportista modèlica. Incansable. Disciplinada.
Qui m’empeny, m’acompanya i m’ajudarà a superar cada repte.
Això no va només de competir.
Va de créixer. De sumar. De gaudir del procés.
Seguim. 🔥

15/03/2026

Somni atrapat. Somriure dibuixat.
No soc el d’abans… però encara sóc aquí.
Avui he tornat a viure una marató a casa. La meva 14a Marató ...la de Barcelona.12na
I com sempre… una barreja d’emocions difícil d’explicar.

Gràcies a la Fanzone, a .ortiz_123 per estar al costat i empènyer-me a no desistir.
Gràcies al pacer per fer 22 km amb mi, ajudant-me a seguir lluitant.
I gràcies a tots els amics i amigues pel recolzament… moments de pell de gallina.

També al meu entrenador , per la paciència i el saber fer.

Però avui també toca ser honest amb mi mateix.
A vegades costa acceptar que ja no ets el d’abans.Que amb l’entrenament que has fet potser no tocava sortir a buscar les 3h com altres anys.
Passar la mitja en 1h31’ ha tingut conseqüències…
He explotat al km 30 i he deixat 5’ a la segona mitja.
Potser, si hagués acceptat abans aquesta realitat, avui hauria estat més a prop d’un sub3h10.

Però també és veritat una altra cosa:

He gaudit. He patit. I ho he tornat a viure.

Acabo amb 3h14’, amb 54 anys, i amb la satisfacció d’haver tornat a córrer pels carrers de casa.

Perquè renunciar a viure una marató així… costa molt.

Potser físicament encara podria anar més ràpid.
Però també arriba un moment en què no compensa dedicar-hi tant temps.

Ara venen altres reptes, altres maneres de gaudir de l’esport.

Però avui…
somni atrapat, somriure dibuixat.

al final… el més important no és el temps.
És seguir tenint ganes de posar-se un dorsal.

13/03/2026

Rarament m’agrada presumir dels petits èxits. D’aquells que només et deixen una sensació íntima de felicitat i tranquil·litat.
Però aquesta vegada vinc carregat d’emocions.
Diumenge tornaré a la línia de sortida de la Marató de Barcelona.
Serà la 12a vegada que intentaré atrapar aquest somni.
I aquesta vegada no vull parlar només de mi.
Vull pensar en totes aquelles persones que durant aquests 16 anys han confiat en els meus consells i la meva experiència per preparar la distància de Filípides.
A tots vosaltres: GRÀCIES.
Preparar una marató és molt més que córrer:
COMPROMÍS. IL·LUSIÓ. ESFORÇ.
Sempre ho dic: el més important és arribar a la sortida amb el cos preparat per gaudir dels 42 km.
(La ment… en el meu cas, sovint és una quimera 😅 i la meva esquena també..)
Si has estat una de les més de 100 persones amb qui he compartit aquest camí cap a la marató, m’encantaria que deixessis un record o anècdota.
DIBUIXEM UN SOMRIURE ❗️
🕣 Demà 8:30
🏃 42 km
19 anys després de la primera, ho tornarem a intentar.
Ja són 14 maratons i 7 Ironman.
Potser és un last dance…
o potser només un parèntesi.
Amb els anys la preparació es fa més exigent: família, feina, cansament… i quilòmetres.
Però hi ha una cosa que no canvia: la il·lusió.
Potser els anys passen…
però hi ha somnis que sempre val la pena tornar a perseguir.
ATRAPEM UN SOMNI ❗️

15/02/2026

Avui he tornat a córrer la Mitja Marató de Barcelona.17 edicions després… i encara em continua removent per dins.
⏱ 1h27'21"
📉 Ritme mitjà: 4:08–4:09/km
🚀 Velocitat mitjana: 14,49 km/h
📊 Classificació:
• 3077 de 36.000 participants → Top 8,55%
• 87è de 1.405 a la categoria M50 → Top 6,19%
Els números són freds. Però darrere hi ha mesos de feina, constància i petits sacrificis invisibles. L’esforç invisible
Mantenir la il·lusió no és fàcil.Mantenir la disciplina, encara menys. Any rere any, entrenaments, dies bons, dies dolents, matins freds, cansament acumulat… i tot i així continuar. La constància no fa soroll, però construeix resultats. 17 mitges després, el cos canvia, les prioritats canvien… però el compromís amb un mateix segueix intacte.
La transformació (i la crítica)
36.000 participants. Una autèntica bogeria.
És espectacular veure com ha crescut aquest esport. Però també crec que cal dir les coses com són: Calaixos massa massificats Poc control i molta heterogeneïtat de ritmes
Les llebres de 1h20’ arribant en 1h19’
Les de 1h25’ i 1h30’ sortint juntes
Fins al km 19 no hem agafat a les de 1h30’
Els primers 3 km… literalment no es podia córrer.Quan busques ritme i precisió, aquests detalls pesen.No resta mèrit a la festa, però sí condiciona l’experiència competitiva. Gratitud Res d’això seria igual sense les persones que hi ha darrere.
A la seva paciència infinita i la seva comprensió.
Sempre diu: “No vull ni pensar què passaria si poguessis fer bé tots els entrenos…”
I jo somric, amb una mica de resignació, sabent que potser té raó. Si li fes més cas…
Al , per fer-me de pacer.
És un xute d’energia, alegria i bon rotllo quan les cames comencen a negociar.
A .ortiz_123 la meva fanzone i wardrobe personal. El seguiment dels acompanyants no està pagat. Mai.Hi ha molt d’amor silenciós darrere cada dorsal.
Més enllà del crono, estic satisfet per com m’he trobat. Control, cap, solidesa. Sense grans pics, sense patiment innecessari.
A quatre setmanes de la marató, això em dona tranquil·litat. No es tracta només d’arribar en forma. Es tracta d’arribar convençut.Seguim.Amb il·lusió.Amb disciplina.Amb una mica d’autocrítica.
I ganes

31/12/2025

I després arriba la Cursa dels Nassos. No una més. La divuitena.
La primera va ser el 2007, amb 36 anys, quan el futur encara semblava infinit i el cos responia sense preguntar. Avui, amb 54, torno a ser a la sortida amb la mateixa emoció, però amb una consciència diferent: ara cada pas té més valor, cada quilòmetre és un regal.
El rellotge s’atura en 39’03”, a 3’50/km. Millorant el temps de la Jean Bouin. Però, de nou, el crono és només la superfície. El que realment pesa és la sensació: la d’estar al lloc correcte, fent exactament el que vull fer. La d’una felicitat serena, profunda, d’aquelles que no necessiten crits perquè saps que són reals.
Res d’això seria possible sense en José Manuel Granadero. La seva paciència, el seu criteri, la seva manera d’entendre l’entrenament i, sobretot, la persona. Gràcies per creure-hi, per saber quan apretar i quan frenar, per ajudar-me a escoltar el cos sense deixar d’escoltar el somni. Aquest camí compartit està sent una lliçó constant.
I gràcies també a la meva partner in crime, la Montse. .ortiz_123 Pel suport incondicional, per ser-hi sempre —en els dies bons i en els que pesen—, per entendre què significa aquesta necessitat meva de córrer, de buscar-me, de no rendir-me. Sense tu, res tindria el mateix sentit.
Segueixo. Amb més anys, sí, però també amb més consciència, més gratitud i el mateix foc a dins.
No corro per tornar a ser qui era. Corro per honorar qui soc.
I mentre el cos em deixi i la il·lusió hi sigui, el camí continua. 🏃‍♂️🔥

31/12/2025

RECAP 2025 ...Un any de reptes, aprenentatges i moments que han deixat empremta. Gràcies 2025, per tot el que m’has fet créixer. Amb més consciència, menys pressa i moltes ganes de tot el que encara ha de venir.

26/12/2025

Nadal és això...
Una casa que s’omple de llum,
una escala guarnida, un arbre petit però ple de significat
i el millor regal: ser-hi tots.
Nadal és família.
Són dinars que s’allarguen, sobretaules sense rellotge,
jocs de taula, rialles i converses que neixen soles.
És pausa i recolliment,
un temps diferent, més lent, més conscient.
Temps per compartir, per escoltar i per mirar-nos amb calma.
Els regals hi són,
però els més importants no es posen sota l’arbre:
són les tradicions,
i la il·lusió que es renova cada any, sobretot a través
dels ulls dels petits de casa ✨
Són dies per recordar els que ja no hi són,
amb estima i amb un somriure tranquil.
Dies on sembla que tots tenim
una mica més de bon humor,
més ganes de somriure
i d’encarar nous propòsits.
I jo, només puc sentir gratitud.
Per moments com aquest.
Per la Maria, la Laia i l’Aina ❤️
✨🎄✨

Sobretaula Rialles Compartir Il·lusióDeNadal Gratitud
Família Pausa Records Nadal

Josh Ricart 71 Trainer

17/05/2026

17/05/2026

02/05/2026

28/03/2026

15/03/2026

13/03/2026

15/02/2026

31/12/2025

31/12/2025

26/12/2025

Dirección

Teléfono

Página web

Notificaciones

Contacto La Empresa

Atajos

Compartir

Categoría