Josh Ricart 71 Trainer

10/08/2026

Dia 7: Col du Pré + Col du Méraillet + Cormet de Roselend
Després de canviar de base i instal·lar-nos a Brides-les-Bains, tocava tornar a les carreteres alpines. Aquest cop ens desplacem fins a Beaufort, un dels pobles més bonics de la zona de Savoia, per fer una ruta circular que ens portaria per tres ports i un dels paisatges més espectaculars de tot el viatge.47 km · +1.450 m · 3 h de bicicleta
Col du Pré: El primer gran repte del dia, i probablement va ser una de les sorpreses del viatge.
És un port molt menys conegut que els grans noms del Tour, però dur i espectacular. La carretera s'enfila ràpidament des de Beaufort, amb trams exigents i un traçat molt estret i sinuós.
A mesura que guanyem altura, el paisatge s'obre i apareixen unes vistes impressionants sobre les muntanyes de la Savoia.
I el millor és que el Col du Pré està pràcticament enganxat al Cormet de Roselend, formant una combinació espectacular.
Col du Méraillet; Després de coronar el Pré, baixem cap a la zona del Col du Méraillet, un petit coll que ens porta directament cap a un dels grans protagonistes del dia: el llac de Roselend.
Aquí el paisatge canvia completament.
La carretera ressegueix el llac entre muntanyes verdes i enormes parets de roca, amb l'aigua apareixent i desapareixent entre les corbes.
És un d'aquells llocs on més que mirar el Garmin... mires al voltant.
I finalment arriba el gran nom del dia: el Cormet de Roselend, a uns 1.968 metres d'altitud.
És un port habitual de les grans rutes ciclistes dels Alps i també ha estat escenari del Tour de França.
L'ascensió final és espectacular. A mesura que puges, el llac de Roselend queda cada vegada més avall i les vistes s'obren sobre tot el massís.
El contrast entre el blau del llac, els prats alpins i les enormes muntanyes que l'envolten fa que sigui probablement un dels paisatges més bonics que hem vist durant aquestes vacances. I després de coronar, només queda gaudir de la baixada i tancar aquesta circular.47 km, +1.450 metres i 3 hores.Una etapa més curta que les anteriors, però amb una intensitat enorme.
I sobretot, una d'aquelles rutes que demostren que als als Alps no sempre cal buscar els ports més famosos.

10/08/2026

06/08/2026

Dia 3: Col du Télégraphe + Col du Galibier
El tercer dia ens esperava una de les etapes més mítiques de tots els Alps: Col du Télégraphe + Col du Galibier, una ascensió inseparable que ha escrit algunes de les pàgines més grans de la història del Tour de França.
El Col du Télégraphe (1.566 m) és el preludi perfecte. Des de Saint-Michel-de-Maurienne són 12,1 km amb 852 m de desnivell i un pendent mitjà del 7%. Una pujada constant, envoltada de bosc, que et va desgastant abans d'afrontar el veritable gegant.
Després d'un breu descens fins a Valloire, comença l'ascensió al Col du Galibier (2.642 m), un dels ports més emblemàtics del món. Des d'aquí encara queden 18,2 km, amb 1.245 m de desnivell i una pendent mitjana del 6,8%. A mesura que guanyes alçada, desapareixen els arbres i s'obre un paisatge d'alta muntanya senzillament espectacular.
El Galibier ha estat protagonista del Tour de França des del 1911, convertint-se en un símbol del ciclisme. Coronar els seus 2.642 metres és un somni per a qualsevol ciclista.
Els paisatges són difícils d'oblidar. Primer puges per la vall de la Maurienne, travessant Saint-Michel i Valloire. A partir d'aquí, la carretera s'enfila entre prats alpins, torrents i cims escarpats. Ja a la part alta, les vistes abracen el massís dels Arves, amb les seves agulles de roca, la vall de Valloire als teus peus i un immens paisatge mineral que transmet la grandesa dels Alps.
L'últim quilòmetre és especial. L'oxigen escasseja, les cames pesen, però cada pedalada et recorda que estàs pujant un dels colossos més mítics del ciclisme mundial.
70 km, 2.200 metres de desnivell i 5 hores de bicicleta.
Un dia d'aquells que no s'obliden. Per la història, per la duresa... però sobretot per la bellesa dels paisatges. El Télégraphe i el Galibier són molt més que dos ports: són una experiència que qualsevol amant del ciclisme hauria de viure almenys una vegada

05/08/2026

Dia 4 – Col du Glandon + Croix de Fer ⛰️🚴
Després d'haver superat el Mont Ventoux, l'Alpe d'Huez amb el Col du Sarenne, i el binomi Télégraphe + Galibier, avui ens esperava una altra de les grans icones dels Alps francesos: la Croix de Fer.
Aquest port, situat a 2.067 metres d'altitud, és un dels grans clàssics del Tour de França. Des de principis del segle XX ha estat protagonista d'algunes de les etapes més èpiques de la cursa, amb atacs memorables i autèntiques batalles entre els millors escaladors del món. Comparteix els últims quilòmetres amb el Col du Glandon, fet que converteix aquesta zona en un autèntic temple del ciclisme.
Nosaltres l'hem pujat des de La Chambre: 24,2 km, 1.273 metres de desnivell positiu i un pendent mitjà del 5,3%. Però les xifres poden enganyar. És un port molt irregular, amb petits descansos, algun fals pla i fins i tot una curta baixada abans de l'última ascensió. Això obliga a canviar constantment el ritme i fa que les rampes de dos dígits es facin encara més exigents. Els últims quilòmetres, envoltats de llacs d'alta muntanya i prats alpins, són senzillament espectaculars.
I, com no podia ser d'una altra manera... la Montse m'ha tornat a fotre canya. Sempre uns metres per davant, fent-me perseguir-la revolt rere revolt, reptant-me a no afluixar i a no deixar de pedalar. He de reconèixer que tenir algú així al costat et fa treure forces d'on sembla que ja no en queden.
Un altre gegant conquerit. Les cames ja comencen a notar tots els ports acumulats, però el privilegi de pedalar per aquests escenaris compensa qualsevol esforç. Els Alps no només es pugen amb les cames; també es pugen amb el cor.

05/08/2026

Vacances als Alps Dia 1: Mont Ventoux, el Gegant de la Provença.No estava als Alps, però era impossible començar aquest viatge sense passar abans pel Mont Ventoux, una de les ascensions més mítiques del ciclisme mundial. Amb els seus 1.909 m d'altitud, és conegut com el Gegant de la Provença per la seva silueta imponent i el seu característic cim blanc, pelat i castigat pel vent.
El Ventoux es pot pujar per tres vessants principals:
Bédoin, la més clàssica i la que ha fet famosa el Tour de França.
Sault, més llarga però molt més suau.
Malaucène, la més exigent i irregular, amb rampes que arriben al 17%.
Nosaltres vam optar per una ruta circular, pujant per Malaucène i baixant per la cara clàssica de Bédoin, per completar una de les millors experiències que es poden fer en aquest port llegendari.
Però el dia ja prometia abans de començar...
Després de 5 hores de viatge, arribàvem a Bédoin cap a les 9 del matí. Tot semblava anar rodat... fins que vaig descobrir que la patilla del canvi estava doblegada. Per sort vam trobar una botiga que ens la va redreçar i vam poder continuar.
Quan ja semblava que la mala sort havia passat, al km 6 del port... punxada! I durant el canvi de càmera... segona punxada. Tocava baixar fins a la furgoneta, carregar la bicicleta i tornar una altra vegada a la botiga.
Resultat: a les 14 h, amb 33 °C, començàvem finalment a pedalar.
Van sortir 61 km, 2.000 m de desnivell i 4 h 23 min de bicicleta.
Una etapa èpica, marcada per la calor, les fortes rampes, el cansament acumulat del viatge, les poques hores de son... i, sobretot, per les ganes de començar aquestes vacances fent honor a un dels ports més mítics del món.
I com si això no fos prou... encara ens esperaven 3 hores més de cotxe fins a Bourg d'Oisans, la nostra base per afrontar els grans colossos dels Alps.
Les vacances no podien començar de manera més intensa.

19/07/2026

Entre el blau del mar i la llum de l'alba, Badalona ens recorda que l'estiu no és només una estació, és una manera de viure. ☀️🌊
Tenir el mar a tocar és un privilegi. Sortir amb el paddle surf quan el sol comença a despertar, nedar en aigües tranquil·les, remar, respirar profundament i desconnectar del ritme del dia a dia.
L'estiu és moviment, salut i llibertat. És aprofitar cada sortida de sol, cada capvespre i cada instant que el Mediterrani ens regala.
A Badalona tenim la sort de poder viure l'esport a l'aire lliure gairebé cada dia. Cuidem el nostre cos, gaudim del nostre entorn i fem que aquest estiu sigui una col·lecció de moments inoblidables.
Viu l'estiu. Viu el mar. Viu Badalona. 💙
Sunrise Mar CostaBarcelona OutdoorLife Esport VidaActiva HealthyLifestyle GaudeixElMoment EntrenaALaireLliure FitzoneR71 BadalonaBeach Catalunya SummerVibes MarIMuntanya BonDia

17/05/2026

Segona etapa d’aquest viatge per la Serra de Tramuntana sobre dues rodes. 🚴‍♂️🌧️
Sortim de Palma amb el cel completament ennuvolat i una previsió de pluja que ja feia intuir que seria un dia d’aquells que es recorden. Direcció al Coll de Galilea, pedalant entre carreteres humides, pobles tranquils i aquell ambient gris que dona encara més caràcter a la muntanya.
Baixant cap a Andratx i continuant per la ruta de les “cornisses”, com diuen els autòctons —o el famós West Coastal Loop dels guiris—, la Tramuntana ens començava a ensenyar la seva cara més salvatge. Una carretera espectacular, penjada entre el mar i la roca, plena de miradors naturals i revolts infinits.
Deixant Andratx enrere i aproximant-nos al Coll de sa Gramola, la pluja va començar a fer-se intensa… fins que es va transformar en pedra. I des d’allà fins a Es Grau, la ruta es va convertir gairebé en un exercici de supervivència: fred, aigua, pedra, vent i la carretera completament mullada. D’aquells moments on només penses en continuar pedalant i mantenir-te calent.
Però també són aquests dies els que fan especial una aventura així. Quan pares, et canvies, intentes recuperar escalfor amb un secador improvisat i tornes a pujar a la bici amb un somriure de “seguim”. Perquè la Tramuntana enganxa fins i tot en les seves versions més dures.
I així vam continuar cap a Estellencs i Banyalbufar, probablement dos dels pobles més autèntics i bonics de la costa mallorquina. Carreteres estretes, mar al fons, muntanya a tocar i aquella sensació de pedalar dins d’una postal.
La ruta seguia superant colls i paisatges espectaculars: Coll d’en Claret, Valldemossa i finalment arribada a Establiments, cansats, molls, però amb aquella satisfacció immensa que només et dona haver viscut una etapa èpica.
Perquè hi ha dies de bicicleta… i després hi ha dies que es converteixen en records per sempre. 🥰🌧️🚴‍♂️

I arribem a Banyalbufar, un dels racons amb més encant de tota la costa de la Serra de Tramuntana. Un poble penjat sobre el mar, envoltat de muntanya i d’un paisatge únic format per les seves espectaculars marjades o terrasses de pedra seca, construïdes fa segles per aprofitar cada metre de terreny cultivable.

17/05/2026

Hi ha llocs que no només es recorren… es viuen. I la Serra de Tramuntana és un d’aquests indrets que et regalen paisatge, silenci, esforç i emocions a cada pedalada. 🥰🚴‍♂️
Primera etapa d’aquest viatge en bicicleta per un autèntic paradís: sortida des de Selva, amb aquell ambient fresquet de primera hora, cel ennuvolat i alguna gota de pluja que feia encara més especial l’inici. Carreteres tranquil·les, poc transitades, envoltades de natura i pedra mallorquina, ens conduïen cap al primer coll: Coll de Sa Batalla. Una pujada constant, preciosa, d’aquelles que et fan entrar en sintonia amb la muntanya.
Després, direcció al mític Coll dels Reis, ja més exigent, passant per sota l’impressionant aqüeducte i entrant en una carretera que sembla dibuixada entre les roques. Una obra d’enginyeria espectacular, dissenyada per Antonio Parietti, que va saber integrar aquesta carretera impossible dins del paisatge de manera magistral, amb revolts que s’abracen a la muntanya fins arribar a un dels racons més espectaculars de l’illa: Sa Calobra i el majestuós Torrent de Pareis.
I allà, el famós “nus de corbata”. Un d’aquells punts que tot ciclista vol viure almenys una vegada. Baixar-lo i tornar-lo a pujar és una experiència única. Impressiona veure la quantitat de ciclistes de tot arreu del món compartint carretera, esforç i admiració per aquesta ruta tan icònica. Aquí es respira autèntica passió pel ciclisme.
La parada a Cala Tuent ens va regalar un moment de calma entre mar i muntanya. Una cala salvatge, autèntica, amagada entre penya-segats i natura pura. I després… tocava tornar. Pujada dura, cames carregades, però amb aquella sensació que només dona pedalar en un lloc així.
75 km i +2000 m de desnivell acumulat.
Cansament, però sobretot gratitud. Tot un privilegi poder pedalar per aquest paradís. 🥰
Serra de Tramuntana, UNESCO Patrimoni de la Humanitat. I quan hi pedales, entens perfectament per què.