05/02/2021
Ahir vam rebre una notícia que ens va debastar, Juanjo ens havia deixat. La seva partida va deixar un fort sentiment de tristesa i d’impotència en els nostres cors, quedarem orfes, i dic “orfes” en tot el sentit de la paraula, va ser ell qui amb la seva generositat es va oferir per fer aquella feina més costosa i menys agraïda. Així era ell, altruista, sense esperar mai res a canvi, actiu, participatiu i implicat, ja fora caminant amb les seves estimades “Olivetes Xafades" o a les innumerables carreres acompanyant la seva adorada Mila amb la càmera al coll i animant sempre als corredors. Aquell esperit inquiet, apassionat i solidari que ens va portar de la mà a a recuperar l’extint “ Club de córrer xafaxarcos”, d’això ara mateixa fa un any. “Com és possible se n’haja anat?” Ens preguntem. No és fàcil acceptar la seva partida, no serà fàcil continuar sense ell, Xafaxarcos sempre tindrà un deute, el mateix que tindria de per vida un alumne amb el seu mentor, per què així era ell, amb una planta serena, quasi Platònica, una veu profunda, sàvia i tranquil·la, sempre amb un discurs reconfortant en el que guarir-te quan necessitaves que algú et guiés i això ha estat ell per a nosaltres, la brúixola que ens ha guiat en els nostres passos per a portar endavant aquest club que sembla que mai ha deixat de ser sols una idea, però que ara esdevé una promesa, una promesa que et fem, Juanjo, el compromís d’esdevindre un club real, una associació en la que perdure el llegat que tú has fet possible, un lloc on el teu nom vença el pas del temps.
Sempre estaràs en els nostres cors i als nostres records, mai t’oblidarem.
