Gas Mountain

04/06/2026

📍 La Creu del Carlí (Darnius)

Al costat de la carretera que va del cementiri cap al pantà de Darnius-Boadella, hi ha la Creu del Carlí. La tradició popular l’ha relacionat sempre amb les guerres carlines, tot i que no es coneix amb certesa quin fet concret recorda. Segons l’historiador , podria commemorar algun dels carlins morts en els combats dels darrers mesos de la Tercera Guerra Carlina, quan les forces de Carles VII es retiraven de la zona després d’enfrontar-se amb les tropes governamentals. Una altra possibilitat és que assenyali el lloc on va morir un carlí en algun altre episodi del conflicte, ja que entre 1872 i 1875 la presència carlina a l’Empordà fou constant.
La singularitat d’aquest indret és que la creu no era un monument, sinó una simple marca dibuixada a terra. Durant dècades, els veïns de Darnius es van encarregar de renovar-la periòdicament perquè no es perdés amb el pas del temps. Quan la carretera es va asfaltar, es va decidir preservar-la protegint-la amb una peça de formigó en forma d’arc de ferradura, que encara avui permet identificar aquest testimoni de la memòria local.

03/06/2026

El 24 de novembre de 2018, uns pescadors van localitzar el cadàver de Vasili Korchagin, un vidente rus de 55 anys, al pantà de Darnius - Boadella (Girona) El cos va aparèixer flotant tot i que l’assassí l’havia llastat amb pedres per intentar enfonsar-lo. Els Mossos d’Esquadra no el van identificar fins mesos després, ja que l’alerta de Sos Desaparecidos no es va emetre fins cinc dies després de la troballa, cosa que va dificultar la investigació. La víctima havia estat vista per última vegada a Llinars del Vallès (Barcelona), on havia viatjat des de Rússia per passar uns dies de vacances, contractant allotjament i transport amb un compatriota. La seva esposa va denunciar la desaparició a Rússia, va contactar amb familiars establerts a Catalunya i fins i tot va contractar un detectiu privat.
Segons la investigació, una discussió va desencadenar la batussa mortal. L’acusat, identificat com S.U., hauria sentit la víctima parlar per telèfon amb la seva exparella, fet que el va portar a sospitar que es trobava al domicili per encàrrec d’ella. La nit del 23 de novembre de 2018, va començar a interrogar-lo sobre la seva identitat i li va propinar cops repetits al cap, al tòrax i a l’estèrnum. L’autòpsia va concloure que va patir fractures de diverses costelles i un traumatisme cranioencefàlic amb hemorràgia subdural, que li van causar la mort, sense possibilitat de defensa a causa de la superioritat de l’agressor i del seu estat d’elevada embriaguesa.
Després del crim, S.U. va demanar ajuda als seus dos fills per traslladar el cos fins al pantà, on li van lligar pedres al cap i als turmells per intentar evitar que surés, tot i que no ho van aconseguir. El març de 2019, els van detenir a Llinars del Vallès per la seva relació amb el cas.

01/06/2026

El molí de Molinàs.
Molinàs fou un petit nucli format per una quinzena de masos que va néixer al segle XVIII. El seu origen s’emmarca en el projecte impulsat per Isidre Ferran, de Garriguella, que tenia drets emfitèutics sobre aquestes terres i promogué tant el naixement de Colera com el de Molinàs.
Dins d’aquest projecte també es va reconstruir i posar en explotació el molí fariner, fet que confirma que el molí ja existia abans del segle XVIII. L’obra i l’explotació van ser concedides al moliner francès Silvestre Olio, originari de Vila-roja. El molí aprofitava l’aigua de la riera de Molinàs i del rec de Sant Miquel, en una època en què el cabal devia ser força més abundant que l’actual.
Més endavant, el molí passà a mans de Manel Moner, de Santa Maria del Corcó, a la Plana de Vic. Finalment se’n va fer càrrec Pere Verdaguer, negociant de Llançà interessat en les terres del molí. Més endavant passà a la família Sala de Molinàs.
L’any 1920, un aiguat va arruïnar el molí i va deixar el canal i la bassa completament colgats de runa i terra.
Avui encara se’n conserven restes visibles: la bassa, alguns trams del canal i vestigis de l’antic molí.

31/05/2026

https://loc.wiki/t/267134288?h=qzkdadlgm2&wa=sd&la=es

Ruta #225 FONT DEL BOSC - CASTELL D'ALTRETA - FORN SOLAR PARE HIMALAYA - FONT DEL PERDAL de Senderismo en . Descarga el track GPS y sigue el recorrido del itinerario del sendero desde un mapa. L’any 673, el rei visigot Wamba va assetjar el castell d’Ultrera després que el noble rebel Pau s’ha...

31/05/2026

Va ser aquí, al Coll del Buc, on Manuel Antonio Gomes, conegut com a PARE HIMALAYA, un científic portuguès, es va convertir en un dels pioners de l'energia solar. Va construir un forn solar de concentració, de cinc metres de diàmetre.
Consistia en 260 miralls cònics truncats de metall polit fixats a una estructura que es podia orientar cap al sol. Els raigs del sol, enfocats al centre del gresol, permetien que aquest assolís una temperatura estimada en 900 °C.
Durant l'estiu de 1900, els ajudants dels científics, ajudats per gent de Sureda , van portar aquí més de quatre tones d'equipament a lloms d'homes i mules. Es pot veure el rastre del carril circular sobre el qual pivotava la màquina, juntament amb les restes de la plataforma i el tancament de pedra seca.

31/05/2026

L’any 673, el rei visigot Vamba va assetjar el castell d’Ultrera després que el noble rebel Pau s’hagués alçat contra el seu poder. Pau va ser un noble visigot que es va revoltar contra el rei cap a l’any 673.
Es va proclamar rei en una zona que correspon aproximadament a la Gàl·lia Narbonesa (actual sud de França), en un context de conflictes interns molt freqüents dins del regne visigot. Aquesta rebel·lió va ser una de les més importants del període, perquè va implicar diverses places fortificades i nobles locals.
El rei Vamba va reaccionar ràpidament: va dirigir una campanya militar contra els rebels i va derrotar Pau. Després de la derrota, Pau va ser capturat i la revolta es va sufocar, i la fortalesa d’Ultrera va ser recuperada i tornà a quedar sota control reial, fet que constitueix la primera referència escrita coneguda del castell.
Aquest episodi converteix Ultrera en un dels castells més antics documentats del massís de l’Albera.

30/05/2026

Aquestes cabres no són unes cabres qualsevol. 🐐🔥
Són autèntics .
Fa anys que pasturen aquestes muntanyes de Portbou i Colera, netejant sotabosc, obrint pas entre matolls i fent una feina silenciosa però clau: reduir el risc d’incendis forestals.
El foc més recent i significatiu a la zona es va declarar el 4 d’agost de 2023, a l’entorn del pantà de Portbou. La tramuntana el va empènyer amb força i va deixar una empremta clara en el paisatge.
Les cabres de l’Antonio Rodríguez, pastor de la zona, continuen fent la seva feina cada dia: mantenir la muntanya viva i més resistent al foc.
A la foto del pantà es veu part de la zona afectada per aquell incendi. Un paisatge que es va recuperant… però que no oblida.

29/05/2026

Després de llegir Tres històries de Colera arran de mar, de Jordi Rodó i Rodà, ens hem acostat al Salt del Gavatx amb una mirada diferent.
No us revelarem res més del capítol dedicat al Salt del Gavatx… només direm una cosa: una història espectacular.

⚠️ Atenció al Salt del Gavatx.
La baixada fins al peu del penya-segat és molt exposada i perillosa, amb trams inestables.
Si podeu, eviteu-la. La millor manera d’arribar-hi és per mar. 🌊🪨

29/05/2026

Després de llegir Tres històries de Colera arran de mar, de , ens hem acostat al Salt del Gavatx amb una mirada diferent.
No us revelarem res més del capítol dedicat al Salt del Gavatx… només direm una cosa: una història espectacular.

28/05/2026

Visitem el búnquer de l’estació de Colera.
Una part del sostre dels accessos ha caigut amb els anys, deixant visible l’interior de l’estructura i permetent entendre com estava construït aquest espai defensiu integrat al terreny. Als voltants encara s’hi poden veure restes de pedra extreta durant la seva construcció, una pista que delata la seva ubicació.