17/05/2026
Moltes persones LGTBIQ+ hem crescut en espais on se'ns ha castigat per la nostra identitat. La nostra identitat és diversa, però sobretot dissident. No existix el "natural", nosaltris som exemple i ruptura. Altres realitats existixen, i s'expressen en els nostres cossos, travessats per la violència heteropatriarcal i capitalista. Ens varen dir:
Massa rares.
Massa bolleres.
Massa agressives.
Massa visibles.
Massa marikes.
Massa masculines.
Massa sensibles.
Massa exagerades.
Massa intenses.
Massa sorolloses.
Massa diferents.
I al final moltis marikes, bolleres, bisexuals, pansexuals, asexuals, trans, no binàries, intersex, neurodivergents, racialitzades, disca, gordes, migrants, butch, femmes i dissidents acabàrem fent equip.
Perquè hi havia altres pistes.
Altres formes de fer comunitat.
Altres maneres d’habitar el cos.
Per a moltis, el roller derby ha sigut això:
un lloc on existir sense demanar permís.
Un espai on les rares fèrem comunitat.
On la ràbia es convertix en força.
On els nostres cossos no sobren.
Este 17M continuem assenyalant totes les violències LGTBI-fòbiques que travessen també l’esport.
Perquè cap identitat hauria de quedar fora de pista.