06/02/2026
Encara és hivern, però el cos ja nota que la llum canvia i que l’energia es mou diferent, més subtil, més viva. I estan florint els ametllers i em produeix una alegria profunda poder-los vore cada dia,
olorar-los, sentir que alguna cosa dins també s’obri un poc. Em recorden el ritme de la vida, el que és natural, això tan senzill —i tan difícil a vegades— de no forçar.
Qui també em recorda açò és l’alumnat de , que són pura vida i a les classes ens movem molt, com les culleretes al riu. I també hi ha moments de calma i atenció plena, com el del dia que va ploure i vam seguir les gotes d’aigua que baixaven de pressa pel cristall, amb els dits i amb els ulls. Va ser un momentasso!
N’hem tingut molts de moments preciosos últimament. Com el dia que Tere ens va portar sabó fet per ella per a tota la gent del grup. O com el dia que em van regalar el mandala de tonalitats càlides. O com el dia que vam ballar i riure amb les embarassades del . Passen coses boniques a les classes. Afortunadament! Perquè ja en passen prou de dolentes al món. Mare meua!🤦🏽♀️
Però nosaltres, des del nostre micro món que és cada grup de ioga, fem el que podem fer: Enfortir-nos, cuidar-nos i estimar-nos molt fort. Perquè l'amor és rebel! ❤️
Aquest gener ens ha servit per a ordenar, per tornar al cos i harmonitzar, per posar una base amable. I ara, al febrer, la proposta és confiar en l’equilibri que hem anat creant i, des d’ací, començar a obrir-nos de nou, a poc a poc, sense presses.
Perquè cada dia deixem arrere un trosset d’hivern. I perquè febrer és un pont cap a la primavera. I a mi m’agraden els ponts perquè són llocs on el camí s’atura un moment i podem mirar al voltant, respirar i sentir la connexió entre allò que deixem enrere i allò que ens espera.
