22/07/2018
EL SORRA CAU ALS QUARTS DE FINAL DEL TORNEIG D'EMPURIABRAVA
El Sorra no va ser capaç de millorar la meritòria actuació de l'any anterior, en què l'equip va ser capaç d'arribar a les semifinals d'un dels tornejos referència de la Costa Brava. Aquest cop la participació va finalitzar als quarts de final després d'un torneig en què l'equip va anar clarament de menys a més.
FASE DE GRUPS
Cal Tito 3-1 Sorra United (Alex Makaay)
No era fàcil el rival que esperava en el debut. Es tractava, ni més ni menys, de l'equip que havia eliminat el Sorra l'any anterior amb una contundència incontestable. Aquest cop però, tots dos equips havien introduÏt modificacions a les seves plantilles i l'enfrontament va ser força diferent al precedent. Cal Tito es va posar per davant aviat i el Sorra, malgrat anar a remolc durant gairebé la totalitat del partit, no va perdre mai la cara al marcador i, gràcies a un afortunat gol d'Alex Makaay, va mantenir la incertesa del resultat fins al tram final del matx, en què el tercer gol de l'equip blau va condemnar l'equip a la primera derrota.
Integral 21 4-0 Sorra United
El Sorra es presentava al segon partit amb ganes de millorar actuació i sumar els primers punts al campionat. El rival però, comptava amb la tranquil·litat d'haver-se estrenat i practicar un futbol altament pragmàtic. Els gols van anar caient i el Sorra no va ser capaç de reaccionar. Una derrota que mostrava els primers signes d'alarma i obligava l'equip a reaccionar.
Sorra United 4-3 Nothingam Prisas (Alex Makaay 2, Marc Pablo, Miki)
I la reacció va arribar a la tercera. En un partit a caixa o faixa, tots dos equips sabien que qui perdia se n'anava cap a casa. El Sorra va començar guanyant però ben aviat el rival va despertar i va capgirar el marcador. Aleshores però, l'equip va començar a triangular i l'encert rematador de Miki i Alex Makaay van permetre tornar a posar-se al davant. Els últims minuts van ser de contenció i lluita intensa, però el marcador ja no es va moure i el Sorra es va assegurar el passi als quarts de final.
Atletico Aladid 3-2 Sorra United (Gerard, Miki)
Amb tots dos equips classificats per a quarts de final, el darrer partit de la fase de grups va servir per poder guanyar confiança i assajar nous plantejaments de joc. Amb això, tots dos equips van oferir un ritme baix i certa especulació. Malgrat la igualtat del partit i l'intercanvi de cops, el Sorra va tornar a caure i va finalitzar en quarta posició la lligueta. D'aquesta manera, s'enfrontaria al líder de l'altre grup als quarts de final.
QUARTS DE FINAL
Piscines Gutierrez 5-4 Sorra United (Gerard 2, Alex Makaay, Miki).
El campió del torneig fa dues temporades. Un clàssic participant i arribant a les darreres eliminatòries dels tornejos més prestigiosos de l'Empordà. Piscines Gutierrez, sens dubte, era el principal favorit per assolir el passi a les semifinals. El Sorra però, lluny d'amagar-se, va sortir a per totes i ben aviat es va situar amb un avantatge de dos gols al marcador. Les urpes de Miki i Alex Makaay van posar l'equip amb un còmode avantatge al bell mig de la primera part. El rival però, va mirar de reaccionar i va retallar distàncies, però aleshores va aparèixer Gerard, qui en dos colpejos plens de màgia i ajuda aèria i ajuda terrenal, va oferir una resposta inmediata als gols del rival. A cada cop que rebia el Sorra, l'equip responia amb un altre gol. Malauradament, tots els factors no estaven de cara. En una jugada de dubtosa interpretació, un refús del debutant Xavi va ser interpretat com a pena màxima, situació que va fer arribar l'equip al descans amb un avantatge mínim. El gran cop però, va arribar quan només restava un minut per finalitzar el temps reglamentari. Piscines havia estat capaç d'empatar amb un colpeig imparable arran de pal. Ferran havia aparegut amb diverses mans miraculoses evitant el cinquè gol visitant. Però el que no va poder evitar va ser la decisió fatídica. En una pilota dividida al lateral de l'àrea gran, l'àrbitre va deixar bocabadats jugadors, banqueta i afició del Sorra assenyalant de nou penal. Un penal que al cap i a la fi seria decisiu i que, per segona vegada en el mateix partit, el jugador rival va executar a la perfecció. El partit ja no va presentar més alteracions i, per la mínima i provocant un patiment considerable al rival, el Sorra va dir adeu al torneig.
Els jugadors del Sorra van cloure la seva participació a Empuriabrava amb la sensació que, aquest cop, el futbol platja no havia estat just amb el seu esforç. Que la considerable millora i adaptació al joc practicat pels seus rivals no gaudia d'un premi just. Malaauradament, com sovint passa en el futbol, el futbol platja tampoc sempre és just, i el que està clar és que sempre triomfa qui l'encerta més vegades. I és per això que no queda altra que tornar-ho a intentar. Passen els anys i el Sorra hi torna. Mateixos protagonistes i diferents. Però tots amb una idea clara: sumar pel col·lectiu i fer que tothom se senti orgullós de formar part del Sorra United.