15/12/2021
☉ Suposo que al acostar-se el final de l’any començo quasi sense voler a fer balanços…
Així que fa dies que dono voltes a aquesta qüestió: 𝗖𝗼𝗺 𝗺’𝗵𝗮 𝗮𝗳𝗲𝗰𝘁𝗮𝘁 𝗹𝗮 𝗰𝗿𝗶𝘀𝗶 𝗴𝗲𝗻𝗲𝗿𝗮𝗱𝗮 𝗮𝗿𝗿𝗮𝗻 𝗱𝗲𝗹 𝗰𝗼𝘃𝗶𝗱?
Doncs bé, tinc la sensació que des del confinament moltes (especialment persones autònomes i que ens dediquem al benestar) ens hem volgut converitr d’una manera o altre en “super herois i heroïnes”. Anar més enllà del que en temps pre covid podíem ser o podíem oferir: ajudar més, assisitir millor, donar més suport… tot per tal de paliar les circumstàncies d’una manera o altre.
Però fins a quin punt ha estat una decisió o bé una (auto)imposició per a sobreviure?
La crisi, encarar la crisi, ser creativa i reinventar-me… diversificar-me, demostrar que puc oferir possibilitats i mil maneres de donar suport a les qui em donen suport; ser-hi, somriure, estar disponible, bona cara, sobreviure, viure… i el temps que passa; i tot plegat a l’altre extrem apareix una platja deserta, buida d’emocions i de paisatges de somni… què ha passat? Doncs es pot resumir així: 𝗺𝗼𝗹𝘁 𝗱𝗲 𝗰𝗮𝗻𝘀𝗮𝗻𝗰𝗶!
Personalment sento que aquesta crisi ha fet pujar el llistó de l’auto exixgència personal. Per algunes persones sembla que ha estat fàcil, i dic sembla perquè a través de la finestra de les xarxes tot és un sembla, una aparença tenyida de rosa i un biaix de la realitat real.
Per a mi, reconec, ha estat i encara està sent complicat.
No sóc una multinacional. No tinc recursos infinits i de vegades les piles se’m gasten.
Però com passa sovint a la vida també estic aprenent coses prou bones: estic aprenent a limitar-me, a exposar-me només fins on cal, a saber fins on arribo, a trobar un lleguatge propi i un idioma nadiu, a deixar anar i també, i moooolt important, a rebre la gratitud.
Si, per exemple la gratitud que les alumnes em regalen en algun comentari fugaç: “gladys, sort en vam tenir de les teves classes durant el confinament!”.
Llavors el cor em fa un pessic al rebre aquest compliment inesperat.
Aquests temps que estem vivint són cansats i esgotadors, però com tot, també tenen les seves contrapartides.
