23/06/2026
Hi ha comiats que costen d’escriure. Aquest n’és un.
Fa anys que compartim molt més que una pista de bàsquet. Hem compartit tardes interminables al pavelló, viatges en cotxe per jugar a qualsevol racó de Catalunya, sopars d’equip, bromes al vestidor, entrenaments en què semblava que la preparació física no s’acabaria mai i dissabtes en què una victòria ho arreglava tot... o una derrota ens feia prometre que la setmana següent tornaríem més forts.
Nico, Uri i Tarragó us heu convertit en referents del nostre Sènior A. Cadascú amb la seva manera de ser, però tots tres amb una cosa en comú: mai heu deixat de donar-ho tot per aquest escut.
Hi ha moments que quedaran per sempre gravats, i un d’ells és, sens dubte, l’ascens a Segona Catalana. Aquell dia no només vam pujar de categoria; vam veure com un grup de jugadors formats a casa feia realitat un somni construït amb anys de feina, sacrifici i estima per aquests colors. Aquell ascens també porta el vostre nom.
Però, amb el pas del temps, t’adones que el més important no són només els resultats. Ens quedarem amb els triples impossibles quan el partit cremava, amb les pilotes dividides que ningú volia, amb els crits d’ànim des de la banqueta, amb les abraçades després de cada victòria i amb totes aquelles estones compartides que han fet d’aquest equip una família.
Marxeu del Sènior A, però deixeu una petjada que no desapareixerà perquè hi ha persones que passen per un equip, i n’hi ha d’altres que passen a formar part de la seva història. Vosaltres sou dels segons.
Gràcies per defensar aquests colors amb orgull, humilitat i compromís. Gràcies per ser exemple dins i fora de la pista. I, sobretot, gràcies per haver ajudat a construir el club que avui som.
El vostre camí continua, però el Club Bàsquet Alella sempre serà casa vostra.
Gràcies per tot, Nico, Uri i Tarragó. Aquesta sempre serà la vostra família. Us trobarem a faltar💚🧡
